GEORGE ANGYAN
Professor d’anglès, jugador d’escacs FIDE
El meu nom és George Angyan, però apareix com Ángyán György en el meu passaport hongarès. Sóc professor d’anglès i d’història i he ensenyat en Hongria, on vaig néixer, i en molts altres països com Canadà, Suïssa, Aràbia Saudita, França o Espanya.
Escacs a primerenca edat
De nen em fascinaven els escacs. Per sort la meva ciutat natal tenia un gran club en el qual vaig començar a jugar amb set anys. Els escacs em van ensenyar moltíssim. La meva obertura habitual amb el negre va ser la Defensa Siciliana, i dins d’això, per descomptat, la Variació del Drac. Els escacs també em van fer conèixer a molts amics, educadors i em van donar la llibertat de viatjar per Europa (encara que fóssim a finals del Comunisme), experiències que em van inspirar a voler encara més. He jugat professionalment fins que, amb 14 anys, els meus estudis secundaris em van portar a la capital provincial de Veszprem.
I després, atletisme
Dos minuts 12 segons. Aquest va ser el temps que vaig aconseguir als 800 metres un any abans. Dolentes notícies pels escacs. Sense cap possibilitat d’entrenament a Veszprem, vaig sucumbir a la meva segona passió, l’atletisme. El nostre coach ens deia d’anar a recollir flors al bosc per les noies el Dia de la Dona mentre fèiem la nostra carrera regular, recitàvem poesia als bancs dels nostres canviadors abarrotats, entrenàvem dur i competien encara més dur. Vam somniar a lo gran. Alguns de nosaltres van arribar als Jocs Olímpics corrent la semifinal o aconseguint la medalla d’or al llançament de martell. Per a mi, la vida em va oferir una altra via.
Per fi ensenyant anglès
Als anys 1994-95 vaig participar en un programa d’intercanvi de la Canada World Youth a Nanaimo, Columbia Britànica, Canadà. Junt amb 14 altres companys, vam aprendre sobre la democràcia i les habilitats empresarials (encara que era només cinc anys després del canvi del règim) i vaig treballar en diversos llocs a Nanaimo. Els lleons marins, el salmó nadant pel riu només per tornar a on havia nascut. Els hippies vivint en illes petitíssimes. L’encant de Vancouver. La tala rasa, els troncs flotant per la ciutat. El fet que Hongria ofereix una perspectiva vàlida, però només una de moltes. Va ser allà quan vaig començar a reflexionar en que volia ser professor.
Vaig tornar a Budapest per cursar la meva llicenciatura en història universal, literatura anglesa i EFL. Havent-me graduat el 2001, vaig obrir una escola de llengües que es deia Dramateka, on vaig aprendre de veritat els secrets de l’ofici. Junt amb uns companys molt capaços, vam desenvolupar uns programes ESP (English for Specific Purposes — l’Anglès per Propòsits Específics) per mares joves, personal de creuers, estudiants gitanos i joves amb experiències amb les drogues que volien completar els seus estudis secundaris.
Escacs i Anglès
Encara que la idea havia estat flotant dins el meu cap durant molts anys, ensenyar ESL (English as a Second Language) a través dels escacs només es va fer realitat quan treballava per sobre de l’accelerador atòmic al CERC a Ginebra, Suïssa. Les partícules minutes estaven volant a cent metres sota terra a la velocitat de la llum, mentre els cervells dels meus alumnes d’escacs estaven enviant i rebent neuro-senyals a una velocitat igual d’impressionant. Alguns d’ells només tenien cinc anys. Era comú tenir 8-10 nacionalitats a la classe, així que l’única forma de comunicar era a través dels escacs i l’anglès. Finalment, vaig fundar Chess Education Europe, l’empresa darrer del projecte de crear un llibre d’educació primària sobre escacs i anglès. Segurament esteu familiaritzats amb el seu títol, Chess and English.
Espero que allò que vaig rebre dels meus formadors d’escacs i dels meus coaches d’atletisme al llarg dels anys, combinat amb les meves experiències professionals, ajudarà als professors a donar-se compte del potencial dels nens d’avui.
A l’estranger
Amb ganes de nous reptes, vaig sortir a l’estranger. El 2006, vaig impartir les meves primeres classes de GCSE i A-level a alumnes natius britànics a l’Escola Sierra Bernia a Espanya. Que volia un repte? Doncs allà ho tenia. Però amb molta preparació, amb el temps em vaig fer cada cop més segur de mi mateix. Vaig intentar donar-los una experiència similar a la que jo vaig tenir jugant als escacs i corrent a la pista. Em vaig animar. Després van venir Barcelona, Aràbia Saudita, França i Suïssa.
